Els qui no sabien encara d'on som i què fem aquí ara ja tenen la resposta. Juan José Millás ens desvetlla el misteri. Som una mena d'extraterrestres que fa milions d'anys, després de voltar molt per l'espai, van triar la terra perquè era el planeta que més els va agradar. Clar que això els va obligar a posar-se una mena de vestit espacial: el cos.
Llegiu la història.
Marcians
Els raelians són una pesta com totes les sectes, però en una cosa tenen raó: som extraterrestres. Per això ens quedem astorats davant de les postes de sol, les cascades del Niàgara, la selva ver verge i el Cercle Polar, per esmentar només quatre o cinc bajanades. Provi de netejar-se en el bany d’un altre i veurà com li estranya tot; és natural.
Ahir va parir la gossa d’un amic meu a la casa del qual en trobava casualment de visita i vam assistir bocabadats a l’espectacle. L’animal va expulsar vuit o nou criatures sense pèl, a les quals va llepar amb una cura que gairebé ens va fer negar els ulls. Si això fos normal, em vaig dir, no ens estremiria la seva contemplació. I el que passa amb els mamífers no és res comparat amb el que passa amb les aus, que es reprodueixen de la manera més alambinada i retòrica que puguem imaginar. No sé pas si l’ou va contra natura, però no hi ha dubte que va contra el sentit comú i contra les lleis de la versemblança.
Hem vingut de fora, doncs. Tot el que es mou és marcià, inclosos els peixos i els insectes i els lamelibranquis. Els éssers vius procedim sens dubte d’un indret on no ens calia el cos per viure ni per anar a l’oficina ( en el cas que al nostre lloc d’origen hi hagués oficines). Però es degué produir alguna catàstrofe que ens va fer emigrar. El més probable és que vaguéssim durant milions d’anys de galaxia en galaxia buscant un lloc on estrablir-nos fins que vam topar amb la Terra. La Terra està bé per les cascades del Niágara i per la selva verge, això ja ho hem apuntat; a més tenia moltes hores de llum, i tardor i primavera i estiu... L’únic problema és que a la Terra no es podia viure sense cos, perquè aquí tot és molt corporatiu.
Llavors ens vam posar a la feina: a construir un cos, i ens en van sortir uns quants, perquè els vam provar amb vértebres i sense, amb quatre potes o amb dues, amb bec o boca, amb cap com nosaltres o acèfals com el musclu. Van assajar totes les possibilitats, no cal dir-ho, i vam crear múltiples prototips. Per això ens va sortir un món que sembla un zoològic. Pero si es fixa atentament, veurà que el cos és una mena de vestit espacial. Som extraterrestres, i en això tenen raó els raelians. ( traduït de l'article publicat al País/ 24-1-03)
Una altra versió de la història la trobareu en aquest altre: formiguer
lasius i neglectus
25.1.03