¿Per què sempre plou quan no hi ha escola?
Estimat Consultin,
Acudeixo als seus serveis per veure si em pot contestar la següent pregunta "¿Per què sempre plou quan no hi ha escola?".
Ja sé que pensarà que no té gaire sentit, que la pluja és lliure de de caure quan vulgui, que no podem limitar la llibertat d'expressió de cap fenomen metereològic.... però, ves, que estic fart que plogui quan tindria ganes d'escampar la boira i perdre'm per aquests mons de Déu. No sé, estic començant a notar que aquest fet es va convertint en un fet habitual darrerament, i ja començo a sospitar que possiblement hi ha gat amagat.
esperant impacient la seva resposta
un que vol dominar el temps
Respota del consultin
Apreciat dominador,
He llegit atentament la seva consulta, me l'he mirada del dret i del revés ( pensant que no hi hagués cap missatge xifrat i que les seves paraules amaguessin alguna altra cosa) i al final he arribat a la conclusió que me la fa de bona fe.
Es evident que vostè ja contesta part de la pregunta. La pluja és lliure de regar-nos quan li plagui. Imagini que la volguéssim limitar a un dia de la setmana, per exemple el dimarts. No dic que no fos pràctic. Si més no tothom sabria que aquell dia tocarien paraigües, xubasqueros, es quedaria a casa o sortiria a buscar caragols. Ens estalviaria el patiment de veure els embassaments mig buits i la por de les torrentades imprevistes.
Com això de moment no passa, i que el que desitja és disfrutar d'uns caps de setmana assoleiats, l'única resposta que li puc donar és que potser la raó d'aquesta preferència que té la pluja en visitar-nos quan no hi ha escola és que la pobre també vol companyia. Suposo que s'ha adonat que no és gaire ben rebuda els dies feiners. Que, quan deixa caure les seves gotes a ciutat, tothom la mira de mala manera. Sort que sap que els pagesos l'estimen, que , si no, ni li veuríem les gotes. Ella també té el seu cor, sap? Per tant, si veu que el cel s'enfosqueix quan no hi ha escola és senyal que la pluja ve a fer-li companyia, a portar-li aquella mena de mandra especial que tots sentim els dies ennuvolats. Sí, ella sap que és en aquests moments quan tots aprofitem per visitar-nos a nosaltres mateixos, com aquell que decideix de tant en tant anar a veure aquell amic que li sap tots els secrets.
Estimat amic, sempre plou quan no hi ha escola, com vostè ha constatat darrerament, perquè la pluja no vol estar sola, vol que la rebem tal com es mereix. Faci el favor d'acollir-la com cal i deixi que les seves gotes el facin retrobar-se amb si mateix.
esperant que la meva resposta hagi escampat les seves boires
servei de mail consultin
lasius i neglectus
30.10.02
Dijous, 10 d'octubre
Mail apressat des d'un Cibercafè
Dimecres. Sis de la tarda. Faig cap al Ciber de Ronda Universitat. Una de les noves Babels urbanes. Entro i compro un ticket, que en realitat és un abonament que em permetrà 3 hores de connexió. No les gastaré totes avui, però val la pena. Els descomptes s'han d'aprofitar. L'únic que trobo estrany és que indiquin el preu de la mitja hora en una mena de tele que tenen penjada del sostre. ¿No costa sempre el mateix la mitja hora de connexió? Es veu que no, als matins no es cotitza tant com a la tarda-vespre.
Penso en la llei de l'oferta i la demanda. A més internautes fent cua, més cara és l'hora de connexió. Com no hi havia caigut abans? No em cal anar gaire lluny per trobar els mateixos balls de xifres. La borsa n'és l'exemple més clàssic de fluctuacions a l'engròs. El model que tots coneixem i acceptem com a regulador de l'economia de mercat. Ens creiem el que passa portes endins com creiem que tots venim d'un pare i una mare, com si es tractés d'un dogma de fe que es manifesta en un ritual semblant al de la litúrgia en llatí. Ens agradava la seva melodia, però no enteníem res.
Per sort, al llarg de la nostra infantesa hem pogut assistir a classes pràctiques de fluctuacions de la llei de l'oferta i la demanda al detall. Les nostres passejades per les fires dels cavallitos i cadiretes ens n'han fet uns entesos. Viatges intergalàctics en cavalls, carrosses, cotxets a les hores de màxima afluència de marrecs i famílies. Cadiretes que voltaven el temps just de marejar-te i llençar-te de nou al terra. Bruixes que s'escapolien en el Túnel i que no deixaven anar l'escombra perquè els pobres passatgers del trenet no tinguessin temps d'estudiar els seus amatalls. Autos de xoc que no et permetien aprendre a conduir i que es passaven l'estona girant sobre si mateixos o aturats enmig de la pista perquè els altres no arrencaven o anaven contradirecció.
Altres vegades, quan la fira era més buida, aquest panorama canviava. De cop, tot semblava que estava de rebaixes. Ens arribaven veus i músiques que ens incitaven a disfrutar de viatges més llargs. En aquells moments érem genets sobre un cavall, porquet o ànec; xofers al volant d' un cotxe; aviadors intrèpids; les víctimes d'uns caníbal dins d'una olla que no parava de rodar; pilots temeraris en una pista amb dret a la topades i infraccions incruentes; aventurers atemorits que penetràvem en el túnel de la bruixa per prendre-li l'escombra amb l'esperança d'obtenir un viatge de franc...
Les nostres incursions pels cibers tenen una mica a veure amb aquella atmosfera perduda. Paguem el que ens demanen, seiem a les atraccions, conduïm les nostres naus i comencem l'aventura. Ja hi estem avesats. La nostra protesta seria inútil. El desig guanya a la gasiveria. Seiem al costat dels altres viatgers. Mirem les cares dels que tenim més a la vora. Escoltem les diferents parles. Xafardegem dissimuladament en les seves pantalles, però no ens immutem pel que veiem. Les emocions són diferents: ja no es tracta de rodar i rodar. Ara ni ens movem del seient. El moviment el reservem per als dits. Ells segueixen les ordres de les nostres ments i inicien un nou tipus de viatges. Cartes, converses, consultes, jocs han substituït a les sensacions de frisança, mareig, por que ens entrenàvem virtualment per a la vida.
El somriure, l'emoció, l'arqueig de sorpresa de les celles, els ulls ben oberts per recollir totes les novetats queden intactes. La música, els crits, rialles, les olors.... són ara silencis compartits que, de tant en tant, són trencats per algunes paraules en llengües diverses. L'aventura ens retroba més escèptics i distants, però ens mou a continuar el joc.
lasius i neglectus
10.10.02
Dimecres, 9 d'octubre
La Lasius Carmí és la més roja del cau. Reina del seu propi formiguer, ens visitarà quan vulgui i els cromets li permetin. Ens deixarà posts vermells i links que ens aconvidaran a la seva pàgina i a tot el que troba per internet.
lasius i neglectus
9.10.02